Foto: Luis de Miguel


Una amiga em va dir:

–Vine a casa, dissabte al vespre, hi he organitzat un concert privat amb unes noies que fan cançons.

Em feia mandra, però la vaig veure tan entusiasmada que vaig dir:

–D’acord.

Va ser arribar-hi i trobar-me amb gent inesperada que feia temps que no veia. Això, i les dues quiches de porros que ens esperaven al bufet, em van posar de bon humor. Tots conversàvem animadament, posant-nos al dia de feines i fills, quan de sobte es van sentir unes veus angelicals que provenien de la cuina. Eren elles: les Escarteen Sisters. Van avançar segures entre nosaltres fins a trobar-se amb els seus instruments. La Flavia, amb el violoncel; la Laia, amb el violí. Es va fer el silenci. Tots estàvem entre sorpresos, commoguts i amatents.


La mandra ja feia estona que se m’havia fos. M’havia animat veure al Toni, al Martí, a la Maria, a la Cristina, a l’Oriol, però encara no sabia que m’esperava un descobriment: un parell de joves artistes que em seduirien amb la seva poesia, amb les seves composicions, amb una posada en escena plena de complicitat, d’humor, de bona sintonia.


La Flavia i la Laia en tenen vint-i-pocs. Estan estudiant a Rotterdam. Com a bones millennials, canten en moltes llengües, en el seu cas, català, neerlandès, castellà i anglès; parlen d’amor, d’incomunicació, de pors, de viatges, de la seva mare. Ho fan amb sensibilitat i amb una sana ironia. Estan començant amb ganes i sense pressa, sabent que els queda molta feina per fer i convençudes que la faran gaudint-la des de ben endins. Si els cau algun bolo, no us les perdeu. En directe saben molt bé com arribar als ulls, a la ment i al cor. Les podeu seguir a Facebook, Instagram, a Youtube i al seu web.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a febrer 26, 2020 | 18:03
    Anònim febrer 26, 2020 | 18:03
    Què arribarem a haver de sentir! I en diuen música...
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 02, 2020 | 10:37
    Anònim març 02, 2020 | 10:37
    Impressionants, un gran descobriment!

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix