Núria Feliu va néixer a Barcelona el 21 de setembre de 1941 i va morir el 22 de juliol del 2022 als 80 anys. La recordem escoltant-la cantar El vestir d’en Pasqual, escrita per Joan Misterio amb música de Joan Viladomat. I us l’oferim cantada també per Guillermina Motta.
El meu xicot, vestint, és tan original
que no té igual i crida l’atenció;
per contemplar-lo surt tothom en el portal,
perquè en Pasqual fa sensació.
Va amb pantalons color de molsa,
gasta botins extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.
Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat
de color verd, que és el que em perd,
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d’astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l’armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
Porta corbata d’encenalls, el meu Pasqual,
i un coll molt alt de set o vuit colors,
i una bufanda amb un serrell així de llarg
que li serveix d’espolsadors.
Me’n gasta guants de pell d’anguila,
mitjons de fil d’empalomar,
calçats d’espatlla de goril·la
i punys de goma d’esborrar.
Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d’astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l’armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
Porta camisa amb la pechera de xarol
i un gira-sol es posa al trau, el noi,
una cadena d’or xapada de llautó
i un mocador de pegamol.
Amb xemeneia es fuma el puro
i amb salfumant es renta els peus.
Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d’astracan pelut, rivetat de vellut,
i a l’armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
