L’Empordà

Sempre deia/ que a la matinada es mataria,/ però cap al migdia/ anava ben torrat

Arxivat a: Sopa de Cabra, El piano


Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la tramuntana.
D’una sola cosa pots estar segur:
quan més vell, més tocat de l’ala.

Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.

Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter,
però ell mai no s’hi tirava.

Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.

Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.

Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar.
Potser que avui no em suïcidi,
potser ho deixi fins demà.
 

Foto: www.sopadecabra.cat

Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...