L’Empordà

Somriu i diu que no té pressa,/ ningú m'espera allà dalt

Arxivat a: Cançó, El piano


Nascut entre Blanes i Cadaqués,
molt tocat per la tramuntana.
D’una sola cosa pots estar segur:
quan més vell, més tocat de l’ala.

Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.

Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter,
però ell mai no s’hi tirava.

Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.

Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

Sempre deia
que a la matinada es mataria,
però cap al migdia
anava ben torrat.

Somriu i diu que no té pressa,
ningú m’espera allà dalt,
i anar a l’infern no m’interessa,
és molt més bonic l’Empordà.

I quan veig la llum de l’alba
se’m treuen les ganes de marxar.
Potser que avui no em suïcidi,
potser ho deixi fins demà.

Comentaris

    [email protected] Agost 26, 2017 10:49 am
    Un bon tema, per començar el dissabte amb més motius ple d'esperances. Feliç cap de setmana. 26/ 8/ 2017

Nou comentari