“L’hem cuidat tant com hem pogut i ha estat un plaer treballar-la. Seria bonic que arribés molt lluny perquè és molt especial”. Així ha presentat Paula Valls aquesta versió que ha fet durant el confinament amb Xevi Valls, el seu pare, d’una cançó escrita pel taradellenc David Orra. M’enfilo ben, ben alt és un cant a l’esperança, l’acceptació i la llibertat, una cançó que Orra va escriure per expressar el que sent mentre travessa una època personalment difícil. L’escoltem, també, cantada pel mateix David Orra acompanyat pels Gossos.
Perdo el control,
vull cremar aquest temple.
Excito el viciós que tinc
a dins d’aquest ésser
perquè vol volar,
vol volar.
Profano el meu cos,
ara cremo esglésies.
Potser és el moment bonic
de treure la bèstia
perquè vol volar,
vol volar,
vol volar,
vol volar.
I me’n vaig en globus,
més enllà del mar,
porto poques coses
per si no he de tornar,
per si no he de tornar.
Perdo la por,
ja no em resisteixo
i em deixo anar feliç
veient el que deixo.
I ara vull volar,
vull volar,
vull volar,
vull volar.
I me’n vaig en globus,
més enllà del mar,
porto poques coses
per si no he de tornar,
per si no he de tornar.
I me’n vaig en globus,
m’enfilo ben, ben alt,
porto poques coses
per si no he de tornar,
per si no he de tornar.
0
0
