Show me the place
Help me roll away the stone.
Show Me the Place, Leonard Cohen
Foto: Eryne!
Ensenya’m el lloc que apareix quan amb un dit apagues el llum. I t’estires al llit. Amb la manta que just has recuperat de l’armari. Potser encara no toca, però t’agrada encongir-te a dins. Amb les cames i els braços arraulits. I un peu ben a prop de l’altre.
On ets qui ets. On tremoles, sense que tinguis un abric o un somriure vermell que ho dissimulin, quan arriben les pors a no saps quina hora. T’aixecaries i trauries els llençols de les puntes del matalàs, per alçar-los fins al sostre i espolsar-ne els fantasmes. Però no saps ben bé per què, no goses sortir del refugi. Encara t’hi amagues més.
La finestra de fusta vella et protegeix del món de fora. I li agraeixes l’esforç, encara que saps que aquesta bola immensa acabarà filtrant-se –quin escut podria evitar-ho?–. També entrarà l’aire fred. L’octubre. L’hivern. Quan grinyolis, en aquest racó tan teu, tot d’una sentiràs que algú t’abraça sense tocar-te. I et dirà fluix, a cau d’orella: tot anirà bé. I te’l creuràs perquè te’l vols creure.
Al matí quan obris de bat a bat els dos vidres, encara que de nit ho oblidis, la primera llum et farà veure la vida una mica diferent.
0
0
