Foto: Juan Miguel Morales


“Era molt simpàtic i divertit i et feia sentir molt bé, però també era una persona molt sola i trista. En el seu fons hi havia una tristesa molt gran, com si sabés que havia de morir. Tenia una fascinació per la gent que havia mort jove, com James Deen o Marilyn Monroe.”

Ho confessava qui havia estat la seva parella, Laura Jou. Carles Sabater va néixer el 21 de setembre de 1962. Va morir el 13 de febrer del 1999 a Vilafranca del Penedès. El qui cantava a la lluna “sé molt bé que des d’aquest bar jo no puc arribar on ets tu”, que afirmava “no he nascut per militar” o que demanava “si un dia he de tornar no espereu res de mi” també era l’actor que vivia i sentia el que interpretava.

Revivim el carisma i sensibilitat de Carles Sabater tornant a un concert de Sau. I repassem els records de les seves persones més properes amb l’inici del documental Memòria d’una llum, dirigit per Pep Blay.


Veig caure la tarda,
els teus records callen,
les ombres de casa:
perfils de dolor, m’ataquen el cos.

Respiro en l’aire,
l’hivern que s’acaba,
la nit delicada,
deixa en el meu cor
deliris d’amor.

Aniré com quan anàvem junts
darrere les teves passes,
d’esquena al futur.

Envia’m un àngel que sigui com tu.
Envia’m un àngel que s’assembli a tu.
Envia’m un àngel que em recordi a tu.
Caminaré d’esquena al futur.

Amiga nostàlgia
no puc oblidar-te,
cabells a la cara,
deliris d’amor, flagel·len el cor.

Aniré com quan anàvem junts
darrere les teves passes,
d’esquena al futur.

Envia’m un àngel que sigui com tu.
Envia’m un àngel que s’assembli a tu.
Envia’m un àngel que em recordi a tu.
Caminaré d’esquena al futur.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a setembre 21, 2016 | 15:48
    Anònim setembre 21, 2016 | 15:48
    Molt macas aquesta cinco com totes les seves
  2. Icona del comentari de: Anònim a setembre 21, 2016 | 16:32
    Anònim setembre 21, 2016 | 16:32
    Era un tio d'aquí, que va fer cançons molt nostres, però ni era un àngel ni va ser un exemple per a la gent jove. A vegades perquè parlin bé de tu has de morir.
    17
    Icona de dislike al comentari de: Anònim a setembre 21, 2016 | 16:32 11
    Respon
  3. Icona del comentari de: AnònimUNA MARE a febrer 13, 2017 | 10:25
    AnònimUNA MARE febrer 13, 2017 | 10:25
    Les cançons de SAU m'agradaven. En Carles a mi em semblava un noi molt tendre, com actor lo que vaigual veure també em va agradar, tenia un posat melancolic que el feia vulnerable. Vaig sentir molt la seva mort.

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix