Estimar-te com la terra

I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer

Arxivat a: Ginestà, Música, El piano

Sé morir i sé viure,
sé fer pondre el meu sol.
Sé fer mal, soc de vidre,
soc guspira, estel i carícia.
Faig del drama tres muntanyes,
faig allò que tots esperen,
faig i roures, branques tendres.
Soc al terra amb l’herba seca.

I és quan dormo que hi veig clar,
és la brisa i la marea,
és com taronges d’Alcanar,
soc tardors i primaveres.
Si m’ensorro fes-ne runes,
no m’enterris a l’arena,
si és delicte no guanyar,
jo no vull aquesta condemna.

I per lliure vull un país,
i per seure una vorera.
Per somiar que vens amb mi,
per no perdre’m la drecera.
Al meu pit un cor sencer,
a l’estomac papallones,
a les mans fruits d’esbarzer.

I al record les tardes bones
i cançons a mig desfer,
el gat vell que m’ha vist créixer
o fer el punki pel carrer.
Treballar els caps de setmana
i no veure’t els feiners,
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.

Pels moments de dubte,
pel món que tinc al cap.
Per quan era invencible
i la por era un fracàs.
Els vells salten les barreres
i tot torna a començar,
i els nens seuen a les places.

I nosaltres a aquell bar,
i la gent que sempre corre
avui para a saludar
i el meu cor segueix en ordre.
Viu de lluites quotidianes
mentre estripa el que fa mal.
I l’escalfes si m’abraces.

I al record les tardes bones
i cançons a mig desfer,
el gat vell que m’ha vist créixer
o fer el punki pel carrer.
Treballar els caps de setmana
i no veure’t els feiners,
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.

I al record les tardes bones
i cançons a mig desfer,
el gat vell que m’ha vist créixer
o fer el punki pel carrer.
Treballar els caps de setmana
i no veure’t els feiners,
estimar-te com la terra que fa viure els cirerers.

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...