Sou fars allunyats del seu mar.
Un mar que els enyora i els promet no oblidar.
I una onada creix,
i una onada canta,
i amb cada sol que neix la roca més s’espanta.
I resistiu,
no us apagueu.
Necessitem la llum que feu.
Fins en la foscor el vostre raig escalfa,
a la roca creix la por i el mal s’escampa.
I l’aigua esculpirà amb la força i la constància del qui sap que guanyarà,
i la pedra es trencarà en la il·lusió de ser immutable.
I farem caure els murs i amb les forces renovades construirem un nou futur,
i esguinçarem la pell del brau i tornareu al nostre costat.
Som el vostre mar.
I resistiu,
no us apagueu.
Necessitem la llum que feu.
Foto: L’espiadimonis en una imatge promocional
