Sou fars allunyats del seu mar.
Un mar que els enyora i els promet no oblidar.
I una onada creix,
i una onada canta,
i amb cada sol que neix la roca més s’espanta.

I resistiu,
no us apagueu.
Necessitem la llum que feu.

Fins en la foscor el vostre raig escalfa,
a la roca creix la por i el mal s’escampa.

I l’aigua esculpirà amb la força i la constància del qui sap que guanyarà,
i la pedra es trencarà en la il·lusió de ser immutable.
I farem caure els murs i amb les forces renovades construirem un nou futur,
i esguinçarem la pell del brau i tornareu al nostre costat.
Som el vostre mar.

I resistiu,
no us apagueu.
Necessitem la llum que feu.

Foto: L’espiadimonis en una imatge promocional

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix