Txarango han publicat el seu quart i últim disc, De vent i ales (Halley Records), del qual ja en van avançar el primer senzill, A la deriva. N’escoltem La foguera.
Vam encendre una foguera
on cremar tota la pena,
per deixar enrere el temps,
per renéixer de la cendra.
Amb el beure de les bruixes
vam omplir-nos de saviesa
per fugir de la pell,
sentir bategar la terra…
(La terra que balla)
Portem la terra a dins!
Les ales noves,
sense fantasmes.
Giren els astres
com un tresor.
Les ales noves
per volar lliures
com aquest riure
que neix del plor.
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
que crema la pena! Crema la pena!
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
per cremar tot allò que ens fa mal.
Amb allò que ja no érem,
amb les coses que ens sobraven
vam agrair el camí,
vam alimentar les flames.
I ara, sota les estrelles,
un gran foc de fusta vella
crema com el destí
que obre totes les finestres.
Portem la terra a dins!
Les ales noves,
sense fantasmes.
Giren els astres
com un tresor.
Les ales noves
per volar lliures
com aquest riure
que neix del plor.
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
Que crema la pena! Crema la pena!
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
per cremar tot allò que ens fa mal.
Que canti la plaça,
que torni a cantar;
no volem marxar ja cap a casa.
Que canti la plaça,
que torni a cantar.
Ballarem tota la nit fins a l’albada.
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
que crema la pena! Crema la pena!
Porto el foc de la foguera de Sant Joan
per cremar tot allò que ens fa mal.
Foto: ACN
12
0
