Gemma

Qui pogués, per un instant,/ viure tota la joia/ que tu sents a l'anar cordant/ dues sabates noves

“Faig un petit homenatge al meu tiet, el cantautor Joan Baptista Humet, cantant aquesta cançó seva de la que m’heu preguntat tants cops si n’era la protagonista. I no! La Gemma era la meva tieta, a qui avui també li canto.” Escoltem la versió que Gemma Humet va fer de la cançó que Joan Baptista Humet, nascut a Navarrés el 4 de gener del 1950 i mort a Barcelona el 30 de novembre del 2008, va escriure el 1970 a la seva germana petita, que patia poliomielitis. N’escoltem també l’original.


No han passat pas gaires anys,
Gemma, que et vaig conèixer.
Va patir la mare tant
perquè poguessis néixer.

Que bonics que eren els ulls que vas obrir,
que bonics, aquell setembre.
Que feliç nasqué als teus llavis el somrís,
que feliç que hi ha estat sempre.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.
I tu ets la més bonica.

Qui pogués, per un instant,
viure tota la joia
que tu sents a l’anar cordant
dues sabates noves.

Les duràs hores i hores als teus peus,
les veig noves i les miro.
Amb gran goig em parlarà la teva veu,
i és per això que més t’estimo.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.
I tu ets la més bonica.

Sense por segueix lluitant
que així es llaura la vida.
Xic a xic es va lliurant
la força que dormia.

Pren els dies d’un en un, que hi és el temps,
per premiar el teu entusiasme.
Ho mereixes tu i l’esforç que fan silents
els teus ulls verds esperança.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
que són boniques.

Gemma,
guaita les flors,
guaita les flors
i no caminen.

Comentaris

    Anònim Desembre 1, 2018 7:08 pm
    Aquesta cançó em porta grans i emotius records de la meva infantesa. Jo em dic Gemma i vaig néixer el 1971, any que va sortir la cançó. Quantes vegades l'havíem escoltat a casa!!! I quantes vegades me l'havia cantat el meu pare!!!
    Anna Salguero Desembre 2, 2018 7:13 pm
    Que bonita canción tan emotiva y con tanto amor, dedicada a su Hermana.
    Preciosa canción ,,, Desembre 6, 2018 12:04 am
    Emotiva canción ,,,
    Jordi Panadès Ribera Desembre 1, 2020 11:14 am
    IN MEMORIAM.
    Anònim Desembre 1, 2020 6:17 pm
    Em recordo perfectament de la lletra i de la cançó .M ha agradat sempre i és de una gran sensibilitat per part del Joan Baptista escriure- li a la seva germana.Despren un amor cap a ella molt gran ❤

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...