La gent vol viure en pau

I a quatre desgraciats no els hi dona la gana

Arxivat a: Cançó, El piano


Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant.
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Cap on sigui que giro l’ull i pertot on miro
veig la mateixa colla de porcs
potinejant el món i fent destrossa.

Sí, la gent vol viure en pau,
i a quatre desgraciats no els hi dona la gana,
senyors que maneu tant:
si escopiu al cel, us caurà a la cara.
Si pixeu contra el vent, us mullareu les cames.

Tornaria a parlar tendrament d’aquesta terra,
parlaria a tothom del seu alè constant.
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra,
parlaria a tothom dels gemecs del mar.

Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dona la gana,
són uns fills de puta acabats,
sempre foten la punyeta,
estats-carronya, bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
alceu els cossos, l’hora ha sonat.

És la rauxa dels condemnats,
ballarem amb energia damunt tota la porqueria
perquè aquesta és una música tossuda i obstinada,
música per ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles.
Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!
 

Foto: -JosephB-

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...