La història increïble de Rodriguez

Escoltem «Sugar Man» i altres peces del cantant americà que va triomfar a Sud-àfrica

La història de Sixto Rodriguez, nascut el 10 de juliol de 1942 a Detroit, és la prova que no hi ha res impossible. Als anys 70 va compondre dos discos que van passar completament desapercebuts als Estats Units, va deixar de banda la música i va treballar en altres oficis, com la construcció. El que no sabia era que a Sud-Àfrica, aquelles cançons s’estaven convertint en un fenomen. Que fins i tot, entre aquella multitud de fans que el tenien a l’altura d’Elvis Presley o dels Beatles, s’havia estès el rumor que si no en sabien res, era perquè s’havia suïcidat en un concert. No va ser fins als 90 quan un d’aquests seguidors va descobrir que era viu. Va contactar-hi. I va ser llavors quan el seu món va fer un gir.

D’aquest relat, que gairebé sembla fictici, en va sortir Searching for Sugar Man, guanyador de l’Oscar al millor documental del 2013. Veiem un dels moments més especials de la seva vida: quan va tocar per primera vegada a Àfrica, davant d’uns espectadors que de tan idolatrat que el tenien, fins que no va cantar, dubtaven de si era ell. Escoltem també com interpreta Crucify Your Mind i una llista de 14 cançons.



Was it a huntsman or a player
That made you pay the cost
That now assumes relaxed positions
And prostitutes your loss?

Were you tortured by your own thirst
In those pleasures that you seek
That made you Tom the curious
That makes you James the weak?

And you claim you got something going
Something you call unique
But I’ve seen your self-pity showing
As the tears roll down your cheeks.

Soon you know I’ll leave you
And I’ll never look behind
‘Cos I was born for the purpose
That crucifies your mind.

So con, convince your mirror
As you’ve always done before
Giving substance to shadows
Giving substance ever more.

And you assume you got something to offer
Secrets shiny and new
But how much of you is repetition
That you didn’t whisper to him too.

Comentaris

    Joan Carbonell Juliol 10, 2021 11:19 am
    I el director del documental es va suicidar uns anys més tard. El documental és gairebé iniciàtic. Des que vaig veure el documental que Rodriguez forma part de la meva música vital.

Nou comentari