Història d’un sofà

on vaig aprendre/ a descordar roba interior

Arxivat a: Cançó, El piano


En els confins d’un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident falta d’espai,
he despertat unes caniques
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf i uns tiquets.

Em ve el perfum
del magatzem de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts en Duralex.
Tot cavalcant barana avall
amb roba neta
pujant després de tres en tres
-brut- els graons.

Vine-te’n amb mi.
No més promeses,
només vull que torne a casa
aquell xiquet que un dia vaig ser
perquè m’ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins.

En els confins d’un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar roba interior,
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur i el nostre lloc.

Em ve el perfum
d’una vesprada a l’Albereda
i el sorollet
dels teuladins a l’estació:
fotografies que he guardat
als embalatges
arraconats dintre de l’eco
del pis buit.

Vine-te’n amb mi.
No més promeses,
només vull que torne a casa
aquell desig d’obrir el món,
per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
una que porte el meu color.

En els confins d’un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré trobar de nou
algun espai,
pense guardar
el que continga a partir d’ara
per retrobar-ho
quan em calga respirar.

Vine-te’n amb mi.
 

Foto: Barbara Krawcowicz

 

 

Nou comentari

Como el agua
Y un brillo de luz de luna/ iluminaba tus ojos
Més entrades...
ArticketBCN x Mariona Tolosa
Atracció per l'art
14 il·lustracions de Mariona Tolosa Sisteré, una de les il·lustradores convidades per ArticketBCN
Més entrades...