Rere la naturalesa,
rere del pare, rere del mestre,
cents de milers de sistemes tots fallant alhora,
fent llums allà fora.

Perquè hi ha ombres que tenen constància
i volen en cercles sobre el camp de batalla.
Haurem de trobar la talla
però hi ha tanta tralla,
​però hi ha tanta tralla.

I agafem velocitats no anant enlloc
perduts al mig del rastre.
I assumim la vanitat, no som herois,
només som indomables.

Rere la naturalesa,
rere la massa, rere el poeta,
cents de milers de persones caminant alhora
somniant allà fora.

I agafem velocitats no anant enlloc
perduts al mig del rastre.
I assumim la vanitat, no som herois,
només som indomables.

Foto: Facebook Xarim Aresté

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix