El 9 de març del 2001 es va aprovar el decret que eliminava el servei militar obligatori a l’Estat espanyol. I el mèrit va ser sobretot dels que hi van plantar cara: dels insubmisos. Celebrem aquella victòria amb la cançó d’amor que els va dedicar Lluís Llach.
Que no hi ha res on miren els teus ulls;
que cap on tu vas, allà on vas, no t’hi espera ningú;
que ets captiu de quimeres encara adolescents;
que és inútil el gest del teu cor encara massa valent;
que no hi haurà mans per a les teves
si són buides per bondat…
Jo t’estimo així, insubmís a les armes.
Jo t’estimo així, si el coratge no et deixa sotmetre ningú.
Perquè no saps ni vols aprendre el terror.
Perquè ni sents ni creus en l’odi pera als teus projectes d’amor.
Perquè no ets la ferralla d’un robot assassí.
Perquè imagines la pau més enllà d’un mercat entre botxins.
Sempre hi ha una primavera
que ens espera, somni enllà…
Jo t’estimo així, insubmís a les armes.
Jo t’estimo així, quan el coratge no et deixa sotmetre ningú.
Foto: Caroline
2
0
