La cançó Ítaca és una adaptació de Lluís Llach sobre una versió catalana de Carles Riba del poema de Konstandinos Petru Kavafis. Escoltem com Joan Baez en va versionar un fragment al Palau de la Música.
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
5
0
