Jo hi soc només si tu vols ser-hi,
no tinc altra veritat,
ni enganys, ni cap gran misteri.
Si tu hi vas, també hi vaig.
No tinc país, sense tu,
tampoc tinc demà.
Així doncs, per sempre mantinc el repte:
només si hi vas jo hi vaig.
Jo hi soc si també vols ser-hi,
tan sols per fer un camí junts,
pel goig de seguir petjades
que ens han dut molt lluny.
Pel plaer d’un demà que engresqui,
perquè ens hi trobem a gust
refent l’art de viure, poder conviure,
el somni d’un món més just.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l’horitzó de llum.
De res no valen banderes
que no ens facin d’abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom: llibertat.
Que sense tu no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes t’han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.
Jo hi soc perquè tu vols ser-hi
i res no serà senzill,
però tot el camí que esperi
tindrà un nom i un sentit.
El goig d’enlairar aquest somni
on tots hi trobem un lloc,
bastir una drecera que ja per sempre
ens porti a un món millor joiós.
Jo hi soc perquè tu vols ser-hi,
si no res no em lliga aquí.
Que sense tu no sé entendre
cap demà ni cap país.
Proclamo que les banderes,
símbols, pàtries i demés,
tan sols quan a tu et serveixen
me’ls estimo i me’ls faig meus.
Serem només si el coratge
ens fa anar més lluny d’aquí,
serem només si ens exalta
guanyar tant per compartir.
Serem sols un país lliure
si som lliures els seus fills,
serem només si volem
i aquest repte ens fa més rics.
Tens les mans, tens el cor,
tens les claus per obrir l’horitzó de llum.
Foto: Peter Godry
2
0
