La vida és més que això

Si això és la vida ja no sé
si m’estimo més ser ocell
i deixar-me endur pel vent.
O ser un cuc que no entén res
i surt a veure el sol
quan la pluja s’esvaeix.

Si això és la vida ja no sé
si vull viure gaire temps
en un món on hi ha nens
tremolant enmig del mar
o a un carrer de la ciutat
on ningú els ha preguntat el nom.

I mentrestant anem
aplaudint misèries,
esquivant l’amor,
ignorant la mort.
Aplaudint misèries,
esquivant l’amor,
ignorant la mort.

Però potser amb sort
la vida és més que això,
tant de bo la vida voli més
que el cos.

Si això és la vida
o hi ha molt més
i som part de l’univers
on res desapareix.
Aquí et deixo el meu fragment
una partícula en present,
no tinc més i no soc menys.

I mentrestant anem
aplaudint misèries,
esquivant l’amor,
ignorant la mort.
Aplaudint misèries,
esquivant l’amor,
ignorant la mort.
Aplaudint misèries,
esquivant l’amor,
ignorant la mort.
Però potser amb sort
la vida és més que això.
Tant de bo la vida voli
més que el cos.

I ara uns ulls que ens porten lluny.
I ara uns ulls que ens porten lluny de tot.