Laura

I si l’atzar et porta lluny,/ que els déus et guardin el camí

Arxivat a: Lluís Llach, El piano


I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui,
la nostra joia pel demà…
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

Comentaris

    marabelloosa Setembre 2, 2017 5:25 pm
    Bellesa ...........
    Josefina Ciurana Setembre 2, 2017 10:02 pm
    Crec que no i an paraules per dir el que sento cuan el escolto canta es una canço Presiosa i tin una neta guapisima que es diu Laura, pro no aquesta canço es que totes les del Lluís son molt i molt bones tinc tots els disc d'ell, totes tenen un significat te arriban el cord i cuan el se'n at dona molta tranquilitat en fi un gran compositor i bon cantan, i els seus vins son explendits Excel ens.
    Anònim Maig 7, 2020 10:24 pm
    Pell de gallina. Grandíssima Laura.

Respon a marabelloosa Cancel·la les respostes

Coneix la història de les científiques
El CosmoCaixa posa el focus en la imprescindible aportació de les dones al món científic
Més entrades...