I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cos altiu;
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Laura.

M’és tan difícil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui,
la nostra joia pel demà…
A casa enmig de tants companys,
o a un trist exili mar enllà,
mai no ha mancat el teu alè, Laura.

I si l’atzar et porta lluny,
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels;
i en un racó d’aquesta veu,
mentre la pugui fer sentir,
hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: maria lizana a novembre 03, 2017 | 20:04
    maria lizana novembre 03, 2017 | 20:04
    Me encanta! Por casualidad he encpntrado estos videos de Lluis Llach y hme ha levantado el espiritu sobretodo considerando la situacion actual de Catalunya donde estas canciones vienen como si fueran sido escritas para estos dias! Es bastante sentimental pero escuchar estas canciones en Catalunya en mi lengua nativa es...tristemente alegre! O alegremente sentimental!! Gracias por esas canciones Lluis!!

Nou comentari

Comparteix