Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis


Nous prendrons le temps de vivre
d’être libres, mon amour
sans projets et sans habitudes
nous pourrons rêver notre vie

Viens, je suis là, je n’attends que toi
tout est possible, tout est permis

Viens, écoute ces mots qui vibrent
sur les murs du mois de mai
Ils nous disent la certitude
que tout peut changer un jour

Viens, je suis là, je n’attends que toi
tout est possible, tout est permis

Nous prendrons le temps de vivre
d’être libres, mon amour
sans projets et sans habitudes
nous pourrons rêver notre vie


Ens prendrem el temps de viure, 
de ser lliures, amor meu. 
Lluny d’antics costums que ens limiten, 
traçarem un altre camí.

I si anem junts, anirem més lluny.
Tot és possible, tot és permès. 

Sents com jo, tot el que escrivíem a París, 
pels seus carrers. 
Ja fa uns anys ens sentíem lliures, 
perquè tot de cop canviés. 

I si anem junts, anirem més lluny. 
Tot és possible, tot és permès.
 

Foto: Facebook Georges Moustaki

Comentaris

    Anònim Març 2, 2017 12:00 pm
    Que gran que era Moustaki. Sempre em va agradar, però qun el vaig sentir en un recital a Lleida, crec que al 1981 vaig quedar impressionada. Només el seu nim ja m' emociona!.
    Salvador Redó Març 3, 2017 9:00 am
    Gràcies per haver estat. He tancat la ràdio dels xerrameques i ja t'he escoltat avui, Moustaki, quatre vegades. Bon dia tingueu bona gent.

Nou comentari