El pianista i compositor Carles Viarnès va aprofitar l’obligat període de confinament de la primavera per posar la mirada sobre tres cançons d’estils ben diferents i transportar-les cap al seu univers sonor. Una d’elles és La leyenda del tiempo, amb música de Ricardo Pachón i text basat en un fragment de l’obra de teatre Así que pasen cinco años, de Federico García Lorca, que va immortalitzar Camarón de la Isla. L’acompanyen Pols, d’El petit de Cal Eril, i Podría ser peor, de La casa Azul, amb què Viarnès va bastir l’EP Ecos (Bankrobber).

Descobrim la reinterpretació al piano d’un clàssic del flamenc, acompanyada de l’original, tal com va publicar-se el 1979.


El sueño va sobre el tiempo
flotando como un velero,
flotando como un velero.
Nadie puede abrir semillas 
en el corazón del sueño,
en el corazón del sueño.

El tiempo va sobre el sueño
hundido hasta los cabellos,
hundido hasta los cabellos.
Ayer y mañana comen
oscuras flores de duelo,
oscuras flores de duelo.

El sueño va sobre el tiempo
flotando como un velero,
flotando como un velero.
Nadie puede abrir semillas 
en el corazón del sueño,
en el corazón del sueño.

Sobre la misma columna,
abrazados sueño y tiempo,
abrazados sueño y tiempo,
cruza el gemido del niño,
la lengua rota del viejo,
la lengua rota del viejo.

El sueño va sobre el tiempo
flotando como un velero,
flotando como un velero.
Nadie puede abrir semillas 
en el corazón del sueño,
en el corazón del sueño.

Y si el sueño finge muros
en la llanura del tiempo,
ay, en la llanura del tiempo,
el tiempo le hace creer
que nace en aquel momento,
que nace en aquel momento.

El sueño va sobre el tiempo
flotando como un velero,
flotando como un velero.
Nadie puede abrir semillas 
en el corazón del sueño,
en el corazón del sueño.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix