El Liceu que ve

Foto: Caterina Barjau

El Gran Teatre del Liceu ha presentat la nova temporada 2019-2020, la del 20è aniversari de la seva reobertura, una programació plena de grans veus i produccions que també aposta per l’obertura de l’òpera a nous públics. Valèria Gaillard destaca cinc d’aquestes produccions.

1. Turandot, de Giacomo Puccini, del 5 al 25 d’octubre de 2019.
Molts coneixen, i fins taral·legen!, l’ària del Nessun dorma. No tants saben que pertany a aquest títol que va romandre inacabat a la mort del mestre italià i que és un goig per als sentits, un fluir de melodies de bellesa extraordinària que embolcallen un argument força interessant: una princesa oriental (Turandot) que no es vol casar tal com li manen i posarà tres enigmes al seu pretendent. Les encertarà? Amb aquest títol es va reobrir el Liceu ara fa vint anys, aquell cop amb la mítica versió de Núria Espert (de final desgraciat o coherent, segons com es miri). És un títol ideal, doncs, per descobrir per la porta gran el món de l’òpera, i més tenint en compte el repertori ple de grans veus: Iréne Theorin, Gregory Kunde, Jorge de León, Lise Lindstrom… Més al·licients: la nova posada en escena de Fran Aleu, amb aires futuristes i que promet ser espectacular.

2. Alcione, de Marin Marais, del 16 al 23 de maig 2020.
A tots aquells i aquelles que us vau enamorar de la música barroca de la mà del film Tous les matins du monde (Alain Corneau, 1991), trobareu la mateixa melangia poètica en aquest títol del mestre francès gairebé desconegut i encara menys representat en versió escenificada. A més, serà el mateix Jordi Savall qui dirigirà Le Concert des Nations, és a dir, una orquestra amb instruments d’època i músics amarats de l’esperit del segle XVIII. Alcione, amb direcció d’escena de Louise Moaty, és una coproducció de l’Opéra Comique de París i el Gran Teatre del Liceu que s’estrena a Barcelona a escala estatal. L’escenografia dona protagonisme als cordatges que, procedents del món marítim, s’utilitzaven als inicis del teatre per crear el moviment. Compta, a més, amb acròbates i ballarins per tal d’aconseguir el mateix efecte fabulós que antigament feien aquests mecanismes rudimentaris juntament amb les decoracions en el públic del XVIII.

3. Lohengrin, de Richard Wagner, del 19 de març del 5 d’abril de 2020.
La direcció escènica d’aquest Lohengrin és de Katharina Wagner, la besneta del compositor, que per primer cop mostrarà el seu treball al Liceu. Es tracta d’una coproducció “intel·ligent i poètica” –en paraules de la directora artística Christina Scheppelmann– del Gran Teatre del Liceu i Oper Leipzig que s’estrenarà a Barcelona. Per representar els tres mons enfrontats en aquesta història mitològica, Katharina Wagner ha ideat uns cubs suspesos en l’aire enmig d’un paisatge hivernal. Un altre dels grans esquers d’aquest títol: un repartiment que inclou Klaus Florian Vogt, Evelyn Herlitzius i Erin Wall, que debuta en el personatge d’Elsa de Brabant. Recordar tan sols que el cèlebre cor nupcial que tant s’utilitza en casaments procedeix d’aquesta òpera, considerada la quinta essència del wagnerisme.

4. Giselle, d’Akram Khan, del 22 al 25 d’abril de 2020.
Aquesta versió d’un dels coreògrafs més interessants del panorama actual (i que es va acomiadar dels escenaris com a ballarí de solos al Festival Grec l’estiu passat), ha estat aclamada allà on s’ha representat, i és que ofereix una mirada totalment innovadora i actual de la història d’aquesta camperola enganyada per un príncep i que embogeix. Convertida en una mena de fantasma (Willi), es retroba en el més enllà amb el seu enamorat penedit, i el salva de les temibles Willis. L’English National Ballet, la segona companyia de dansa de Gran Bretanya dirigida per la ballarina espanyola Tamara Rojo, interpretarà aquesta producció tan exitosa com espectacular que compta amb el vestuari de Tim Yip, col·laborador del cineasta Ang Lee. És dansa clàssica, doncs, però passada pel sedàs d’un coreògraf actual i que juga amb l’efectisme d’una posada en escena de pel·lícula de por. La música, original d’Adolphe Adam, està versionada per Vincenzo Lamagna.

5. Diàlegs de Tirant i Carmesina, de Joan Magrané, dies 13, 14 i 15 de febrer de 2020.
Es tracta d’una òpera de cambra sobre els protagonistes de la novel·la de Joanot Martorell, que es podrà veure dins la temporada Liceu Off al Foyer amb la col·laboració d’Òpera de Butxaca. Òpera del segle XXI, doncs, absent en la resta de la programació, i que contribueix a fomentar la creació actual en el món de la lírica, que tanta falta li fa. Important: l’espai escènic està dissenyat per Jaume Plensa. A més, assumeix la direcció escènica Marc Rosich i la musical Francesc Prat. Títol ideal per aquells que volen saber què es cou en l’òpera actualment.

Obra de Jaume Plensa (detall)

Al marge de les recomanacions, cal destacar la renovació del cartell del Petit Liceu amb dos títols: El monstre al laberint, amb música de Jonathan Dove i direcció escènica de Paco Azorín, que comptarà amb la participació de joves cantaires de diversos centres educatius (març i abril 2020) i, per a nens d’entre 3 i 5 anys, La Barcarola, amb direcció de Juan Pablo Mendiola (maig 2020).

Una altra de les novetats de la pròxima temporada que marca l’entrada del nou director artístic, Víctor Garcia de Gomar, és la política d’entrades. Per fomentar que la gent jove s’atreveixi a trepitjar el vestíbul del Liceu s’han engegat campanyes de descomptes molt llamineres: entrades a preu únic de 30 euros per als menors de 35 anys a partir de 15 dies abans de l’estrena d’un títol (si queden entrades disponibles), i estudiants menors de 29 també podran comprar entrades a 20 euros si fan la compra a les taquilles del Teatre tres hores abans de l’inici de la funció.