“Sempre m’ha semblat estúpid i criminal cremar els llibres, destruir els arxius, trepitjar el coneixement o menysprear l’experiència. I això és el que fa la societat amb els vells. Aquesta és una història de nens que han arribat més lluny perquè van néixer abans.” Amb aquestes paraules Joan Manuel Serrat homenatja la gent gran. I amb la seva cançó Llegar a viejo commemorem el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i el Maltractament envers les Persones Grans.


Si se llevasen el miedo
y nos dejasen lo bailado
para enfrentar el presente.
Si se llegase entrenado
y con ánimo suficiente.

Y después de darlo todo
en justa correspondencia
todo estuviese pagado
y el carné de jubilado
abriese todas las puertas.

Quizá llegar a viejo
sería más llevadero,
más confortable,
más duradero.

Si el ayer no se olvidase tan aprisa,
si tuviesen más cuidado en donde pisan.

Si se viviese entre amigos
que al menos de vez en cuando
pasasen una pelota.
Si el cansancio y la derrota
no supiesen tan amargo.

Si fuesen poniendo luces
en el camino a medida
que el corazón se acobarda
y los ángeles de la guarda
diesen señales de vida.

Quizá llegar a viejo
sería más razonable,
más apacible,
más transitable.

¡Ay, si la veteranía fuese un grado!
Si no se llegase huérfano a ese trago.

Si tuviese más ventajas
y menos inconvenientes.
Si el alma se apasionase,
el cuerpo se alborotase,
y las piernas respondiesen.

Y del pedazo de cielo
que reservan para cuando
toca entregar el equipo,
repartiesen anticipos
a los más necesitados.

Quizá llegar a viejo
sería todo un progreso,
un buen remate,
un final con beso.

En lugar de arrinconarlos en la historia,
convertidos en fantasmas con memoria.

Si no estuviese tan oscuro
a la vuelta de la esquina.
O simplemente si todos
entendiésemos que todos
llevamos un viejo encima.

Foto: www.jmserrat.comFoto: www.jmserrat.com

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Joan marchante sole a juny 16, 2017 | 15:37
    Joan marchante sole juny 16, 2017 | 15:37
    Joan Manel .un crac enorme.tenim que disfrutar molt.soc del 1953 i en considero un nen amb po cavell

Nou comentari

El piano

Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat
Comparteix

Qualsevol nit pot sortir el sol

Oh, benvinguts, passeu passeu,/ de les tristors en farem fum
Comparteix

My Way

I did what I had to do/ And saw it through without exemption

Passadís

Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari
Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants

Comparteix