El 16 de juny de 1986 The Smiths van publicar The Queen Is Dead. Era el seu tercer disc d’estudi i era una meravella. (L’any 2013 la revista New Musical Express el va escollir com el millor àlbum de tots els temps.)

A finals de l’any anterior l’àlbum ja estava llest —al setembre ja havien avançat un primer single, The Boy With the Thorn in His Side— però la relació entre la banda i Geoff Travis, el propietari del seu segell discogràfic, Rough Trade Records, no anava gaire més enllà de l’intercanvi de demandes legals, i el llançament es va retardar. Amb el disc a punt de sortir, Travis va proposar la cançó There’s a Light that Never Goes Out com a single, però Marr s’hi va negar i va decidir que fos Bigmouth Strikes Again, un altre tema descomunal.

Finalment, però, l’any 92 la cançó —sovint considerada la millor que The Smiths han fet mai—, es va publicar com a single, quan ja feia cinc anys que la banda s’havia separat.



Hi ha una llum que mai no s’apaga​

Surt amb mi aquesta nit
Porta’m on hi ha música i hi ha gent
Que són joves i vius
Voltant en el teu cotxe
Mai, mai no vull anar a casa
Perquè ja no en tinc cap

Surt amb mi aquesta nit
Perquè vull veure gent
I vull veure vida
Voltant en el teu cotxe
Oh, sisplau no em deixis a casa
Perquè no és casa meva, és seva
I ja no m’hi volen mai més

[Tornada]
I si un bus de dos pisos
S’estavella contra nosaltres
Morir al teu costat
És una manera tan divina de morir
I si un camió de deu tones
Ens mata a tots dos
Morir al teu costat
Doncs el plaer, el privilegi és meu

Surt amb mi aquesta nit
Porta’m on sigui, tant me fa
Tant me fa, tant me fa
I en el fosc pas soterrani
Vaig pensar, Déu meu,
al final ha arribat la meva oportunitat
Però una por estranya em va atrapar
I no vaig poder ni preguntar

Surt amb mi aquesta nit
Oh porta’m on sigui, tant me fa
Tant me fa, tant me fa
Voltant en el teu cotxe
Mai, mai no vull anar a casa
Perquè no en tinc cap
No, no en tinc cap

[Tornada]

Oh, hi ha una llum que mai no s’apaga
Hi ha una llum que mai no s’apaga
Hi ha una llum que mai no s’apaga
Hi ha una llum que mai no s’apaga
Hi ha una llum que mai no s’apaga…

Foto: Jose Dreamer


There’s a Light That Never Goes Out


Take me out tonight
Where there’s music and there’s people
Who are young and alive
Driving in your car
I never never want to go home
Because I haven’t got one anymore

Take me out tonight
Because I want to see people
And I want to see life
Driving in your car
Oh please don’t drop me home
Because it’s not my home, it’s their home
And I’m welcome no more

[ Chorus]
And if a double-decker bus
Crashes in to us
To die by your side
Is such a heavenly way to die
And if a ten ton truck
Kills the both of us
To die by your side
Well the pleasure, the privilege is mine

Take me out tonight
Take me anywhere, I don’t care
I don’t care, I don’t care
And in the darkened underpass
I thought Oh God,
my chance has come at last
But then a strange fear gripped me
And I just couldn’t ask

Take me out tonight
Oh take me anywhere, I don’t care
I don’t care, I don’t care
Driving in your car
I never never want to go home
Because I haven’t got one
No, I haven’t got one

[ Chorus]

Oh, there is a light and it never goes out
There is a light and it never goes out
There is a light and it never goes out
There is a light and it never goes out
There is a light and it never goes out…


Marr/Morrissey (1986)

Nou comentari

El piano

Comparteix

Moonlight Shadow

I stay, I pray / See you in heaven one day
Comparteix

Delirio de grandeza

Espero con el tiempo justiciero / que retornes buscando una ilusión de amor
Comparteix

Raindrops Keep Fallin’ on My Head

I'm never gonna stop the rain by complaining
Comparteix

Could You Be Loved

We've got a mind of our own/ So go to hell if what you're thinking is not right

Passadís

Comparteix

El silenci dibuixat

14 dibuixos plens de força, misteri i profunditat
Comparteix

Glups!

14 dibuixos d'Andrea Zayas que mostren el món sense embuts dels infants
Comparteix

La llum dibuixada

14 il·lustracions on la vida s'imagina a través de finestres il·luminades
Giorgio Morandi. Natura morta, 1953-1954 © Giorgio Morandi, VEGAP, Madrid, 2021
Comparteix

Giorgio Morandi, la ressonància infinita

La Pedrera fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià

Comparteix