Ma liberté
Longtemps je t’ai gardée
Comme une perle rare
Ma liberté
C’est toi qui m’a aidé
A larguer les amarres
Pour aller n’importe où
Pour aller jusqu’au bout
Des chemins de fortune
Pour cueillir en rêvant
Une rose des vents
Sur un rayon de lune

Ma liberté
Devant tes volontés
Mon âme était soumise
Ma liberté
Je t’avais tout donné
Ma dernière chemise
Et combien j’ai souffert
Pour pouvoir satisfaire
Toutes tes exigences
J’ai changé de pays
J’ai perdu mes amis
Pour gagner ta confiance

Ma liberté
Tu as su désarmer
Toutes Mes habitudes
Ma liberté
Toi qui m’a fait aimer
Même la solitude
Toi qui m’as fait sourire
Quand je voyais finir
Une belle aventure
Toi qui m’as protégé
Quand j’allais me cacher
Pour soigner mes blessures

Ma liberté
Pourtant je t’ai quittée
Une nuit de décembre
J’ai déserté
Les chemins écartés
Que nous suivions ensemble
Lorsque sans me méfier
Les pieds et poings liés
Je me suis laissé faire
Et je t’ai trahi pour
Une prison d’amour
Et sa belle geôlière

Et je t’ai trahi pour
Une prison d’amour
Et sa belle geôlière


T’he dut amb mi
arreu on tu em vas dir
que jo havia de viure.
I he après amb tu
a fer i desobeir
per tal de ser més lliure.
Per fugir d’aquest temps
i vèncer somrient
tot el que ara m’atura,
i no em deixa collir
una rosa dels vents
sota el raig de la lluna.

I m’he sotmès
a tots els teus desigs
i a les teves manies.
Jo, que t’he dat
el meu darrer vestit,
el darrer que tenia.

Saps prou bé que he sofert
per poder-te oferir
el que més desitjaves.
He canviat de país,
he perdut els amics,
perquè em tinguis confiança.

Ma llibertat,
com m’has anat desfent
dels meus costums de sempre.
M’has ensenyat
a viure en soledat
i a saber-me entendre.
I has fet menys dolorós
el final de l’amor
de tantes aventures.
Sempre m’has protegit
si res m’ha cohibit,
m’has curat les ferides.

No sé per què
ni com et vaig deixar
una nit de desembre.
Aquells camins
que tu i jo vam traçar
ens queden molt enrere.
I va ser aquella nit,
la nit que et vaig trair
sens recel ni temença,
quan vaig perdre’t de cop
per aquest altre amor
que ara em fa presonera.

Ma llibertat,
com m’has anat desfent
dels meus costums de sempre.
M’has ensenyat
a viure en soledat
i a saber-me entendre.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès
Comparteix

Tantes coses a fer

La vida és el que et passa/ mentre fas plans per tenir-ho tot lligat

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix