Pour avoir si souvent dormi
Avec ma solitude
Je m’en suis fait presqu’une amie
Une douce habitude

Ell’ ne me quitte pas d’un pas
Fidèle comme une ombre
Elle m’a suivi ça et là
Aux quatre coins du monde

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Quand elle est au creux de mon lit
Elle prend toute la place
Et nous passons de longues nuits
Tous les deux face à face

Je ne sais vraiment pas jusqu’où
Ira cette complice
Faudra-t-il que j’y prenne goût
Ou que je réagisse?

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude

Par elle, j’ai autant appris
Que j’ai versé de larmes
Si parfois je la répudie
Jamais elle ne désarme

Et si je préfère l’amour
D’une autre courtisane
Elle sera à mon dernier jour
Ma dernière compagne

Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude
Non, je ne suis jamais seul
Avec ma solitude


Després d’haver dormit amb tu,
la meva solitud.
Torno sovint al teu llit,
quina dolça habitud.

No te m’allunyes mai d’un pas,
fidel com la meva ombra.
I vens amb mi arreu on vaig,
segons la vida em porta.

No, jo no em trobo mai sol,
si et tinc, ma solitud.

Quan t’arrauleixes al meu llit
i prens tota l’amplada,
i així passem molt llargues nits
tots dos junts, cara a cara.

No sé fins on arribarà
la fràgil aventura,
si he de lliurar-me al teu encant,
o deixar-te tot d’una.

No, jo no em trobo mai sol,
si et tinc, ma solitud.

Amb tu he après que ara el meu cor
pot plorar fins buidar-se.
Però si et dic que ja en tinc prou,
no et veig mai inquietar-te.

I si m’enyoro d’amor,
d’una altra amor llunyana.
Tu seràs sempre l’últim jorn,
ma darrera companya.

No, jo no em trobo mai sol,
si et tinc, ma solitud.

No, jo no em trobo mai sol,
si et tinc, ma solitud.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix