Maria

T’estimaré, però no sempre puc fer-ho més.
Amb un vestidet blanc, amb roses i volants,
crida, canta, per molt anys! Avui és el teu sant.

T’estimaré, però no sempre puc fer-ho més,
però no sempre puc fer-ho més.

Ets la mare que enamores,
ets el nom de les senzilles,
ets la mare més divina.
Ets la queixa de les queixes,
ets soferta, mai no et queixes,
ets l’hòstia consagrada, vull dir la rehòstia.

Mar-Maria, Mar-Maria, Mar-Maria.

T’estimaré, però avui no puc fer-ho més,
però avui no puc fer-ho més.

Ets la sort, sort del qui malgasta,
ets la dona de les dones,
ets la veu de les femelles,
ets la nineta de les nines.
Ets la pau de la impaciència,
ets la mare de les mares,
ets la mare de la sapiència.

Ets la queixa de les queixes,
ets soferta, mai no et queixes,
Ets la queixa de les queixes,
ets soferta, mai no et queixes.

La més artista, altruista,
tens el cor mes dolç.
Malabarista, alquimista,
tens el cor més dolç.

Ets la sort de qui malgasta,
ets l’esquena, pinten bastos
ets la fe de qui no hi creu.
Ets la treva, mai la guerra.

T’estimaré, però ja avui no puc fer-ho més,
però ja avui no puc fer-ho més.

T’estimaré, però no sempre puc fer-ho més.
T’estimaré, però ja avui no puc fer-ho més.