Mentre ma guitarra plora dolçament

Mentre ma guitarra plora dolçament

El 15 de març de 2004 el Saló de la Fama del Rock va admetre George Harrison com a membre (en una versió laica del quan fou mort el combregaren). En la cerimònia d’admissió, una banda formada per vells amics de Harrison, amb estrelles com Tom Petty, Jeff Lynne i Steve Winwood, acompanyats del Dhani, el fill de Harrison, havia d’interpretar una de les cançons més famoses del Beatle, When My Guitar Gently Weeps.
 
El director de la cerimònia, Joel Gallen, va decidir convidar Prince perquè s’encarregués del famós solo de guitarra que, a la versió original de la cançó –inclosa al White Album dels Beatles– va interpretar Eric Clapton. Prince va acceptar la invitació, diuen que no havia escoltat mai la cançó, però li agradava molt Free Fallin, de Petty, i li feia gràcia tocar al seu costat.
 
En l’assaig del dia abans de la cerimònia, però, quan, a mitja cançó, va arribar el moment del solo, Marc Mann, amic i company de banda de Lynne –amb qui havia actuat en l’homenatge a Harrison celebrat al Royal Albert Hall amb motiu del primer aniversari de la seva mort– es va avançar i el va interpretar sencer, replicant nota a nota l’original de Clapton. Acabat l’assaig, un Gallen atemorit es va apressar a parlar amb Prince, tement el pitjor; però el de Minneapolis, sorprenentment tranquil, li va dir: “No t’amoïnis, que el xicot faci el seu solo. Deixa’m a mi el del final”.
 
L’endemà, la banda va interpretar una versió canònica del When My Guitar Gently Weeps, amb Petty i Lynne, repartint-se la part vocal darrera les ulleres de sol, Mann a càrrec de la guitarra solista, i sense cap rastre de Prince, que semblava que no hi era. Fins que cap al final, quan la cançó esllangueix, apareix per la dreta de l’escenari, brandant la guitarra, elegantíssim amb camisa i barret vermells i una rosa encara més vermella al trau de la solapa, es marca un solo espectacular de més de dos minuts que deixa tothom amb la boca oberta –sobretot Dhani Harrison, que s’ho passa de conya–, llença la guitarra enlaire i se’n va per on ha vingut. Com el puto amo.

 



Us miro a tots i veig l’amor adormit
mentre ma guitarra plora dolçament.
Miro al terra i veig que cal escombrar-lo
i ma guitarra encara plora dolçament.
 
No sé per què ningú no et va explicar
com desplegar el teu amor.
No sé com algú et va manipular
et van comprar i et van vendre.
 
Miro el món i m’adono que gira
mentre ma guitarra plora dolçament.
Amb cada equivocació n’hauríem d’aprendre
i ma guitarra encara plora dolçament.
 
No sé com et van distreure
et van pervertir també.
No sé com et van fer girar
ningú no et va avisar.
 
Us miro a tots i veig l’amor adormit
mentre ma guitarra plora dolçament.
Us miro a tots
i ma guitarra encara plora dolçament.

 



While My Guitar Gently Weeps
 

I look at you all see the love there that’s sleeping
While my guitar gently weeps
I look at the floor and I see it needs sweeping
Still my guitar gently weeps.
 
I don’t know why nobody told you
How to unfold your love
I don’t know how someone controlled you
They bought and sold you.
 
I look at the world and I notice it’s turning
While my guitar gently weeps
With every mistake we must surely be learning
Still my guitar gently weeps.
 
I don’t know how you were diverted
You were perverted too
I don’t know how you were inverted
No one alerted you.
 
I look at you all see the love there that’s sleeping
While my guitar gently weeps
Look at you all
Still my guitar gently weeps.
 
 
George Harrison (1968)

Comentaris

    carles font garcia Abril 29, 2018 3:52 pm
    no se si m’agrada mes la cançó, els solo, l’actitud d’en Prince o tot plegat ... gracies per una genial histora 10 sobre 10
    África Febrer 26, 2020 11:28 am
    Increíble!! He pasado un rato genial. Moltes graçies

Respon a carles font garcia Cancel·la les respostes