Menuda

Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar


Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t’esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi, menuda, pensa en mi.

Pensa en mi quan no t’arribi el sou
o quan t’arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta’m
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure vermell.
Gronxa’m
de les teves arracades.
Volta’m amb els teus anells.

Deixa’m venir amb tu, deixa’m venir.
Deixa’m anar on vas, deixa-m’hi anar,
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d’amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l’hora i obris les finestres del despatx
i t’espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu al cor
que l’ocell engabiat mor.

Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.

I em conten
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Piulen
que es mor la primavera
quan no pot anar a passeig.

Deixa’m venir amb tu, deixa’m venir.
Deixa’m anar on vas, deixa-m’hi anar.
Menuda, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per volar-lo tu i jo amb ells.

Nou comentari

Sorolla i la llum
Un recorregut per 14 pintures de l'artista valencià que mostren l'evolució de la seva obra
Més entrades...