Com un meteorit lluminós
creuo el cel, desbocada.
Capa a capa va cremant
tota la meva cuirassa.

Com ganivets esmolats,
com la més àgil espasa,
capa a capa va cremant
tota la meva cuirassa.

Al cel soc estela de llum,
espant metàl·lic que fulgura.
Cada vegada més avall, ai,
i no sé com demanar ajuda!

Ara tan tova i abans tan dura,
perdo la meva armadura
i l’abraço tan fort com puc
com si fos la teva cintura.

Peça a peça, pètals vençuts,
un per cada veritat absoluta,
un per cada certesa total,
cap que freni la clara caiguda.

Cada capa de l’atmosfera
em va deixant més i més nua
i potser vaig més lleugera
però la pena és tan severa…

Cada capa de l’atmosfera
em va deixant més i més nua,
i potser vaig més lleugera,
però la pena és tan severa
que l’arrossego com una cua.

Busco una ombra d’esperança,
vull un canvi de partitura,
vull cantar una aliança,
vull canviar la llei futura.

Ara tan tendra
i abans tan dura,
perdo la meva armadura
i l’abraço tan fort com puc
com si fos la teva cintura.

Facebook Maria Arnal i Marcel Bagés

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix