El meu cos és l’avançament del nou disc dels Amics de les arts, El senyal que esperaves, que es publicarà el 20 de març. Ha estat produït de nou per Tony Doogan i masteritzat als estudis Abbey Road.


El meu cos per lliure.
El meu cos, i em porta aquí.

El meu cos et vol a tu,
vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu
i em porta aquí.

Prou que ho intento,
però el meu cos et vol a tu.
El meu cos et vol a tu
i no te’n riguis,
que això no em passa amb ningú,
això no em passa amb ningú.

Jo m’aniré vestint,
ja es fa de dia,
va, no m’ho facis més:
on m’has posat les claus?
Que no estic pas per jocs.
Tinc una vida que no ho sap:

El meu cos et vol a tu,
vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu
i em porta aquí.

El meu cos et vol a tu,
vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu
i em porta aquí.

Sé que el paisatge
només és un decorat,
només és un decorat.
Sé que el teu mapa
no és de la meva ciutat,
no és de la meva ciutat.

Som a la cara B,
sento a la vora
un univers semblant
on ara estem ballant.
Però ens ha tocat aquest
i marxo que em conec,
prou que ho saps.

El meu cos et vol a tu,
vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu
i em porta aquí.

El meu cos et vol a tu,
vol anar per lliure.
El meu cos et vol a tu
i em porta aquí.

Ara fas un salt del llit
i busques entre mil vinils,
per tu sempre és un joc
quan jo tinc pressa.

Cau suaument fent un trip-crac
l’agulla acaronant el plat,
per tu sempre és un joc
quan jo tinc pressa.

Dius que això és un musical quàntic
interdimensional
tu veus el gran final
forats de cuc i pirotècnia
amb tot de jos al teu davant
perfectament sincronitzats,
però en realitat soc jo intentant ballar
com en Christopher Walken.

El meu cos.

Tu i jo som una fatal combinació de partícules
el paradigma de la casualitat,
som un error d’essència matemàtica.
Tu i jo som una fatal combinació de partícules
el paradigma de la casualitat,
som un error d’essència matemàtica.

Nou comentari

El piano

Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir
Comparteix

Jessye Norman, la veu poderosa

Recordem la soprano veient-la interpretar un fragment de «Tristany i Isolda»

Passadís

Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX

Comparteix