La meva terra és el mar

Seguint una estrella potser em vaig perdre al cel/ i vaig perdre el seny

Arxivat a: Lax'n'busto, El piano


Sóc navegant solitari,
sóc mariner sense port.
Mai no he tingut calendari,
el meu rellotge sóc jo,
que no tinc segons
i que allargo les hores.

Tu, vell timó que m’ajudes,
la meva terra sou tu i el vent.
Treu-me d’aquesta tempesta,
treu-me que ja no puc més.
Seguint una estrella potser em vaig perdre al cel
i vaig perdre el seny.

Dóna’m força per cridar,
que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà,
la meva terra és el mar.
Dóna’m força per cridar,
que jo sóc de mi, no sóc de ningú
i sempre així serà.

Vaig néixer sense fronteres,
no crec en les possessions.
Doncs penso que hi ha massa coses
que ens separen i tots som del mateix món.
No crec en nacions, ni en obligacions.
Ni en obligacions.

Dóna’m força per cridar,
que no sóc d’aquí, tampoc sóc d’allà,
sóc part de l’oceà.
Dóna’m força per cridar, que jo sóc de mi,
no sóc de ningú.
La meva terra és el mar, fet d’aigua i sal.

Sota l’aigua no hi ha peles,
ni banderes, ni nacions.
El silenci que m’envolta
és la solfa que em fa viure.
Viure i ser lliure. Lliure!

Dóna’m força per cridar,
que si l’aigua és amor,
jo de pedra no sóc.
Mulla’m un altre cop.

Dóna’m força, torna’m boig,
que si l’aigua és amor,
jo de pedra no sóc.
Mulla’m un altre cop
Dins el cor.


 

Foto: Etienne Valois

Nou comentari