Un món, dues classes de persones

Hi ha una veu trencada que s’ofega al mig del mar
mentre torno amb tren de Barcelona;
n’hi ha que som turistes i altres només immigrants.
Un món, dues classes de persones.

Hi ha una pell suada que carrega el meu butà
per vint duros mentre faig la sopa;
n’hi ha que som turistes i altres només immigrants.
Un món, dues classes de persones.

Hi ha un marrec que esmorza
cola d’una bossa
que portava coses
que ell mai no comprarà.
I amb l’olor somia
que la sort canvia
i el destí no està fixat.

Hi ha al carrer una noia
sola i massa jove
que a la nit tremola
per guanyar-se el pa.
I amb el pas dels dies
veu que res canvia i que el destí està fixat.

Hi ha una llei no escrita que per sempre es complirà
tant se val d’on ets si el que ets és pobre;
n’hi ha que som turistes i altres només immigrants.
Un món, dues classes de persones.

Foto: JosEnrique