Vaig caminant com el firaire,
pres del seu ball sota els estels.
Des de la Barcelona al Caire,
canten sirenes cançons rebels.
Duc els tambors d’un mar en ruïnes,
soc pastor, he arrambat tot un circ,
sempre a punt per robar a la lluna.
Jo soc músic de carrer.
Del teu pas soc titellaire.
Deixo l’alegria a l’aire
per quan vulguis parar el temps.
Soc fill del mar que desespera
duc a la sang el seu verí
sobre la pell el sol ens crema,
si estem junts, crema la nit.
Malgrat camino sense cap casa
soc l’aixopluc dels teus petons
vinc a encendre foc a la plaça.
Jo soc músic de carrer.
Del teu pas soc titellaire.
Deixo l’alegria a l’aire
per quan vulguis parar el temps.
Que s’encenguin els tambors
al ritme de la tempesta,
t’he buscat entre la festa,
perquè explotin al teu cos.
De les valls fins a les dunes
el teu cos sota la lluna
m’ha atrapat quan cau la nit.
I el matí sempre m’aparta,
no hi seré per despertar-te,
em va agradar estimar-te ahir.
De les valls fins a les dunes
el teu cos sota la lluna
m’ha atrapat quan cau la nit.
I el matí sempre m’aparta,
no hi seré per despertar-te,
em va agradar estimar-te ahir.
Jo soc músic de carrer.
Del teu pas soc titellaire.
Deixo l’alegria a l’aire
per quan vulguis parar el temps.
Que s’encenguin els tambors
al ritme de la tempesta,
t’he buscat entre la festa,
perquè explotin al teu cos.
