El grup català Figa Flawas, format per Pep Velasco i Xavier Cartanyà, ha fet una batxata que està sent tot un èxit. Pep Velasco dedica aquesta cançó a la Julieta (“la Rosi però rossa”), una cantant de 21 anys que també està triomfant i amb qui han publicat Secr3t, que podeu escoltar al final de la peça.
Menjant-se una síndria
sucosa que regalima,
el meu que cap ja delira,
voldria saber com seria
sentir-te a propet,
jugar amb el conillet,
gastar amb tu el meu carret,
sentir-me el teu amulet,
que em porti a la pista
i que (jo) no me resista,
que em busqui i me insista,
ser el primer de la llista.
Em provocava amb la mirada,
quan parlava, jo ho notava,
i feia veure que no m’adonava.
Seva cintura bien pegada,
quan ballava, la notava,
i feia veure que no m’importava.
La mossego,
em descontrola amb el seu pas,
i m’arrossego
sota els seus peus
al seu compàs em desespero.
La fantasia no és ficció
ja no em despego.
Baby lo nostre és impossible,
mira que tu ets irresistible,
pensar en tu per escriure llibre,
de nom posaria “la bíblia”,
la més capritxosa de Barcelona,
xulejant tota l’estona,
amb el xandal rosa
és mu’ venenosa,
t’ho juro, la Rosi però rossa.
Em torno loco cada cop que la veig,
la gola seca si està prop ja tinc set,
si estàs mullada a què esperem?
Ballem junts la bachata ben pegaets.
Em provocava amb la mirada,
quan parlava jo ho notava
i feia veure que no m’adonava.
Seva cintura bien pegada,
quan ballava, la notava
i feia veure que no m’importava.
La mossego,
em descontrola amb el seu pas,
i m’arrossego
sota els seus peus
al seu compàs em desespero.
La fantasia no és ficció
ja no em despego.
