Evangelina Sobredo Galanes, més coneguda com a Cecilia, va néixer a Madrid l’11 d’octubre del 1948 i va morir en un accident de cotxe el 2 d’agost de 1976, quan només tenia 27 anys. Encara avui en recordem Un ramito de violetas, Dama, dama o Amor de medianoche.

Lídia Pujol li ha volgut retre homenatge amb el disc Conversando con Cecilia, que sortirà a finals d’any i que us convidem a tastar-ne el primer avançament, Nada de nada: “Des de fa més de dos anys, la veu de Cecilia ressona en el meu context vital i relacional. A poc a poc, cantar els seus versos s’ha tornat quelcom íntim, natural i necessari. No sols m’interpel·la el contingut, sinó la forma d’interpretar-lo. Cecilia no jutja, no acusa, no hi ha empipament. Amb certa ironia, tranquil·la i amablement, explica el que veu i parla des de la pròpia experiència.” “La lletra de Cecilia posa en relació allò insignificant amb la possibilitat d’infinit. I ara més que mai, ens ofereix l’oportunitat d’afrontar les pors, de buscar espais de trobada.”

I en el vídeo, aquest espai és el cel: 130 persones, de matinada, al migdia, al vespre, amb sol, pluja, núvols, han alçat la mirada i l’han gravat des de la casa on estan confinats: “Simbolitzen l’anhel d’amor i llibertat per dessobre de la funcionalitat, la repetició, les presses, el control, l’obediència, el consum sense mesura. Nada de nada: som res i alhora tot. De ningú i alhora som tots.”


La espuma del mar,
un grano de sal o de arena.
Una hebra de pelo,
una mano sin dueño,
un instante de miedo,
una nota perdida,
una palabra vacía en un poema,
una luz de mañana
así de pequeña soy yo,
nada de nada.

Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.
Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.

Un copo de nieve,
una lluvia que llueve,
un pensamiento,
un abismo entreabierto,
una palabra callada,
un lo siento,
un paso sin huella,
soy un camino que no tiene destino,
una estrella apagada,
así de pequeña soy yo,
nada de nada.

Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.
Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.

Un soplo de vida,
una verdad que es mentira,
un sol de invierno,
una hora en tu noche,
el silencio de adioses,
un sin quererlo,
un segundo en tu sueño,
soy un peldaño subiendo tu escalera,
una gota sin agua,
así de pequeña soy yo,
nada de nada.

Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.
Nada de ti, nada de mi,
una brisa sin aire soy yo,
nada de nadie.

Foto: Ada Vilaró

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pilar Anglada a maig 07, 2020 | 14:29
    Pilar Anglada maig 07, 2020 | 14:29
    Pura emoció Lidia, escoltar la teva música i reflexions t agraeixo la teva valentia i humilitat parlant de quin sentit volem donar a la nostra vida, treball difícil però necesari
  2. Icona del comentari de: Mayte Egea a maig 10, 2020 | 14:59
    Mayte Egea maig 10, 2020 | 14:59
    Lidia, eres muy buena. Estás llena de sensibilidad.
  3. Icona del comentari de: Jean-François a maig 12, 2020 | 15:32
    Jean-François maig 12, 2020 | 15:32
    Escoltant aquesta canço que no coneixia (cal dir que el patrimoni de cançons catalanes o espanyoles no és el tema quotidià de cada francesos sobretot quan igual que jo no tenen ni una arella ibérica, doncs...) sento com una mena de proximitat amb la meva ment és estrany... La Lidia la canta molt bé la seva veu trenca el silenci sense fer sorolls com per màgia...Gràcies a tu i a 14. Jean-François
  4. Icona del comentari de: Adso de Melk a maig 12, 2020 | 17:55
    Adso de Melk maig 12, 2020 | 17:55
    També té un altre éxit, "Mi querida España". Una cançó plena de missatge. Imposible d'obviar en el seu repertori.
  5. Icona del comentari de: Jordi Porta a maig 13, 2020 | 00:56
    Jordi Porta maig 13, 2020 | 00:56
    Sempre m'han emocionat molt les cançons de Cecilia. Aquest tema cantat per tú Lidia, és sencillament extraodinari, la teva veu, sensibilitat i complicitat en la poesía, és un autèntic plaer. Gràcies!
  6. Icona del comentari de: JCC a novembre 09, 2020 | 22:58
    JCC novembre 09, 2020 | 22:58
    Sentiment pur i la realitat mes real expressada melòdicament i acaronada per una veu clara i sense embuts !
  7. Icona del comentari de: Anònim a novembre 11, 2020 | 21:12
    Anònim novembre 11, 2020 | 21:12
    La cançó em transporta. Jo cantava les cançons de Cecilia, la vaig descobrir molt jove i esta versió m'ha tornat aquell sentiment. Són molt boniques les imatges..

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix