Nen del bosc

Callava si cantaven els ocells/ quan pujava per les branques a prop d'ells

Arxivat a: Música, El piano

En una estada al Centre d’Art i Natura de Farrera, Bikimel va donar vida a les cançons que edificarien el seu disc Farrera: Can-Sons D.O (2013). Us convidem a escoltar un dels temes que en formen part, Nen del bosc.


Perdut no fa gaire prop d’Alende,
no trobo les petjades del meu nen,
li brillaven els ulls com un baladreu
quan marxava cap al bosc i em va dir adeu.

Passava hores sol sota els abrets,
no tocava les joguines del cubell,
i callava si cantaven els ocells
quan pujava per les branques a prop d’ells.

Nen del bosc, 
nen del bosc.
Nen del bosc, 
nen del bosc. 

Tres anys ja fa que no res d’ell,
deixo cada dia aquest cistell,
les alzines diuen mai no tornarà,
una carta i un barret del teu germà.

Deixo els meus desitjos en aquest farcell
i crido al bosc que escupi el meu tros.
Un silenci s’ha trencat.

Nen del bosc, 
nen del bosc.
Nen del bosc, 
nen del bosc. 

Li brillaven els ulls com un baladreu,
quan marxava cap al bosc i em va dir adeu.

Seguint els isards cap a Tressò,
va caure des de dalt a sota els horts,
els isards guaitaven però ja feien tard,
era hivern i el prat era tot glaçat.

I tres àguiles lluitant amb tres voltors,
no era meu sinó del bosc d’Alende.

Nen del bosc, 
nen del bosc.
Nen del bosc, 
nen del bosc. 

I callava si cantaven els ocells
quan pujava per les branques a prop d’ells.
I tres àguiles lluitant amb tres voltors, 
no era meu sinó del bosc d’Alén.

Nou comentari