L’última setmana del gener de l’any 79 va començar, com totes, en dilluns, que aleshores, va caure en 29. Aquell dia a San Diego, la Brenda, una nena pèl-roja de setze anys, va decidir estrenar el regal de Nadal que li havia fet son pare: un rifle semi-automàtic del calibre 22 amb mira telescòpica. Ella havia demanat una ràdio.
Des de la finestra de casa on vivia amb el pare –separat i alcohòlic– envoltada de pobresa i ampolles buides, la Brenda va començar a disparar contra els nens que s’esperaven per entrar a l’escola que hi havia a l’altra banda del carrer. Va matar el director i un vigilant i va ferir vuit nens i un policia. Després d’una trentena de trets –el regal de Nadal incloïa cinc-centes bales–, la Brenda es va atrinxerar a casa, on va estar-s’hi unes hores abans d’entregar-se a la policia. Durant aquesta estona, un periodista del San Diego Union Tribune va aconseguir parlar amb ella per telèfon. Li va preguntar per què ho havia fet, i ella va contestar: “No m’agraden els dilluns. Això animarà el dia.”
Bob Geldof era als Estats Units aquell dilluns; havia d’actuar amb els Boomtown Rats al The Roxy Theater de San Diego tot just un mes més tard, a finals de febrer. Aquell matí li estaven fent una entrevista en una emissora de ràdio a Atlanta i, en el tèlex que hi havia darrera seu, va llegir la notícia del tiroteig i la resposta de la Brenda al periodista. En el taxi de tornada cap a l’hotel va començar a compondre la cançó que es convertiria en el l’èxit més gran de tota la seva carrera.
No m’agraden els dilluns
El xip de silici dins del seu cap
ha petat per una sobrecàrrega
I ningú no anirà a escola avui
ella els farà quedar-se a casa
I el papa no ho entén
ella sempre ha estat un tros de pa
I no troba cap raó
perquè no hi ha cap raó
quina raó et cal per estar-ne segur
Oh, oh, digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Vull carregar-me
el dia sencer
La maquina del tèlex està tan neta
mentre escriu per a un món que espera
I la mare està tan afectada
i el món del pare s’esquerda
i tots dos pensen en la seva petita
Setze anyets, són tan fantàstics
i ara, qui admet que es va equivocar
No troben cap raó
perquè no hi ha cap raó
quina raó necessites, oh
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Vull carregar-me
el dia sencer
tot, tot
carregar-me’l tot.
Tots els jocs al pati s’han aturat
ella vol jugar una estona amb les seves joguines
I sortim abans d’hora de l’escola i ben aviat aprendrem
i la lliçó d’avui és com morir
I aleshores el megàfon espetega
i el capità s’enfronta
als problemes, als coms i perquès
I no troba cap raó
perquè no hi ha cap raó
quina raó necessites per morir, morir
Oh, oh, oh, i el xip de silici dins del seu cap
ha petat per una sobrecàrrega
I ningú no anirà a escola avui
ella els farà quedar-se a casa
I el papa no ho entén
ella sempre ha estat un tros de pa
I no troba cap raó
perquè no hi ha cap raó
quina raó et cal per estar-ne segur
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden, no m’agraden, no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden, no m’agraden, (digue’m per què) no m’agraden els dilluns
Digue’m per què
no m’agraden els dilluns
Vull carregar-me tot el dia sencer, uh uh uh
Foto: Ricardo Fissore
I Don’t Like Mondays
The silicon chip inside her head
Gets switched to overload
And nobody’s gonna go to school today
She’s going to make them stay at home
And daddy doesn’t understand it
He always said she was as good as gold
And he can see no reason
‘Cause there are no reasons
What reason do you need to be sure
Oh, oh, oh tell me why
I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like Mondays
I want to shoot
The whole day down
The Telex machine is kept so clean
As it types to a waiting world
And mother feels so shocked
Father’s world is rocked
And their thoughts turn to their own little girl
Sweet sixteen ain’t that peachy keen
Now, it ain’t so neat to admit defeat
They can see no reasons
‘Cause there are no reasons
What reason do you need oh, woah
Tell me why
I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like Mondays
I want to shoot
The whole day down
Down, down
Shoot it all down
All the playing’s stopped in the playground now
She wants to play with her toys a while
And school’s out early and soon we’ll be learning
And the lesson today is how to die
And then the bullhorn crackles
And the captain tackles
With the problems and the how’s and why’s
And he can see no reasons
‘Cause there are no reasons
What reason do you need to die, die
Oh, oh, oh and the silicon chip inside her head
Gets switched to overload
And nobody’s gonna go to school today
She’s going to make them stay at home
And daddy doesn’t understand it
He always said she was as good as gold
And he can see no reason
‘Cause there are no reasons
What reason do you need to be sure
Tell me why
I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like, I don’t like, I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like, I don’t like, (tell me why) I don’t like Mondays
Tell me why
I don’t like Mondays
I want to shoot, the whole day down, uh, uh, uh
Bob Geldof (1979)
