El noi dels cabells llargs

Miro cap al cel i les estrelles no m'estimen

Arxivat a: Cançó, El piano


Mireu que estic sol,
acabo de deixar els amics,
els nois i les noies m’han dit adeu
o fins demà.

Miro cap al cel
i les estrelles no m’estimen
i a dins de les cases la gent es posa a la taula.
Després xerraran d’aquestes coses tan banals
com són la tele, el treball o bé el cinema
o bé el futbol.
Ells es fumaran el seu cigarro
i quan no els sentin les dones
explicaran un xiste verd.

Però mai no recordaran
el noi que és mort a la guerra,
a l’absurda guerra
o a qualsevol guerra,
que els homes s’inventen
perque hi morin els nois.

Jo no vull anar a casa aquesta nit,
no vull que em vegin els veïns
ara que estic plorant.
Val més que creguin
que com sempre estic cantant
i es riguin dels meus cabells llargs
i diguin que soc un ximplet.

I quan parlin algun dia de mi
diran que soc l’extravagant
que no té res a dins del cap.
Val més de no treure’ls-hi l’encant
i que la gent del meu carrer
es creguin que soc un iè-iè.

Per què no veuen que estic trist?
Per què no es donen compte
de que el món no és tan bonic?
N’hi han que passen gana,
n’hi han molts a la guerra,
i ells sols parlen del seu futbol.

Comentaris

    _Òscar_ Agost 2, 2017 9:17 pm
    Gran cançó i gran versió de Joan Reig amb el seu projecte en solitari Refugi.
    Alfredo Gener 7, 2019 7:53 pm
    Molts bon records
    Anònim Octubre 3, 2019 9:12 pm
    Ohohoh!!! Aquest disc va sonar molt de temps al meu toca-discos!! Encara me'n recordo de la lletra
    Anònim Desembre 28, 2019 9:31 pm
    Feia taaans anys que no sentía aquesta cançó... va ser la primera que vaig apendre a tocar amb la guitarra quan era una adolescent... i també recordo perfectament la lletra

Nou comentari

Foto: Universitat de Barcelona
Schubert i Txaikovski al Paranimf
L'Orquestra de la UB ofereix el concert inaugural del Cicle de Música a la Universitat
Més entrades...
Hem sobreviscut
14 fotografies de dones fortes i valentes que han superat el càncer de mama
Més entrades...