El compositor francès Claude Debussy va néixer a Saint-Germain-en-Laye el 22 d’agost del 1862 i va morir a París el 25 de març del 1918. Era el més gran de cinc germans. Tot i que el seu pare volia que fos mariner, ell va apostar a favor del seu talent natural: la música.
Admirador de Wagner, tocava tan bé el piano que als deu anys ja va ser admès al conservatori de París. Buscant noves formes d’experimentar, emmarcat en el moviment impressionista musical, se l’ha considerat un dels principals compositors del segle XX. El recordem amb una de les seves composicions més interpretades i enregistrades, La fille aux cheveux de lin (La noia dels cabells de lli), una peça per a piano sol inspirada en un poema amb el mateix títol del poeta francès Leconte de Lisle. L’interpreta el pianista xinès Lang Lang.
La fille aux cheveux de lin
Sur la luzerne en fleur assise,
Qui chante dès le frais matin?
C’est la fille aux cheveux de lin,
La belle aux lèvres de cerise.
L’amour, au clair soleil d’été,
Avec l’alouette a chanté.
Ta bouche a des couleurs divines,
Ma chère, et tente le baiser!
Sur l’herbe en fleur veux-tu causer,
Fille aux cils longs, aux boucles fines?
L’amour, au clair soleil d’été,
Avec l’alouette a chanté.
Ne dis pas non, fille cruelle!
Ne dis pas oui! J’entendrai mieux
Le long regard de tes grands yeux
Et ta lèvre rose, ô ma belle!
L’amour, au clair soleil d’été,
Avec l’alouette a chanté.
Adieu les daims, adieu les lièvres
Et les rouges perdrix ! Je veux
Baiser le lin de tes cheveux,
Presser la pourpre de tes lèvres!
L’amour, au clair soleil d’été,
Avec l’alouette a chanté.
Retrat de Claude Debussy, cap al 1908. Foto: Viquipèdia / Wikimedia Commons
