Núria, em mires i estic atordit,
totes les coses que et podria dir
es resumeixen en un mot.
Núria, carda un fred però tinc calor,
soc als teus braços no hi ha lloc millor,
tot era fosc i ara és claror.
Quan arribes a casa cansada i et miro,
torna a ser el primer dia
que et vaig fer un petó,
vull cridar ben fort
que el meu món es diu Núria.
Anem de festa aquesta nit
vull que m’envegin tots els meus amics,
amb tu tinc ganes de fer el boig.
Núria, llavis de menta, peus petits,
vull fer-te riure, vull tastar els teus pits,
vine i despentina’m, besa’m o assassina’m,
res més dolç que esmicolar-me
lentament entre els teus dits.
Quan arribes a casa cansada i et miro,
torna a ser el primer dia que et vaig fer un petó,
vull cridar ben fort que el meu món es diu Núria.
Llavis de menta, peus petits,
vull fer-te riure, vull tastar els teus pits.
Vine i despentina’m, besa’m o assassina’m,
res més dolç que esmicolar-me
lentament entre els teus dits.
Foto: Els Pets
