Oda a la meva família

La mama/ m’abraçava,/ quan era allà fora

Arxivat a: VOSC, El piano

A principis dels 90 corria per les principals discogràfiques britàniques la maqueta d’un grup de joves irlandesos anomenats The Cranberies amb una vocalista que –fins i tot amb les limitacions acústiques dels cassets­– feia caure d’esquena. Aquella veu era una mina, i totes les companyies van enviar els seus agents a Limerick per mirar de signar amb aquella banda i garantir-se els rèdits futurs de la veu d’aquella noia de vint anys que es deia Dolores O’Riordan. Island Records va guanyar la partida, i no es va equivocar.

L’1 de març de 1993 els Cranberries van publicar el seu primer LP, Everybody Esle Is Doing It, So Why Can’t We?, que ja va arribar a dalt de tot a les llistes de vendes del Regne Unit. Aquell mateix estiu se’n van anar de gira als Estats Units amb els Duran Duran; era la primera vegada que anaven a Amèrica, O’Riordan se sentia sola, lluny de casa, dels amics i de la família, i, per apaivagar l’enyorança durant la gira els va compondre una cançó: Ode To My Family.

La cançó va obrir el seu segon àlbum, No Need To Argue, que es va publicar l’any següent. Va ser un èxit colossal a mig món i els va catapultar a la fama. Avui que nosaltres la trobem a faltar, la recordem al VOSC amb aquesta cançó.

 


Oda a la meva família

 
Enteneu el que dic
no em gireu l’esquena,
perquè m’he passat mitja vida aquí fora
no podeu dir que no.
 
Em veieu? Ho veieu?
Us agrado?
Us agrada que m’estigui aquí?
Us n’adoneu? Ho sabeu?
Em veieu?
Em veieu? A algú li importa?
 
Infelicitat
on eres quan era jove
i tot se’ns en fotia,
perquè ens van criar
per viure divertint-nos
i prendre tot el que poguéssim
 
Ma mare, la mama,
m’abraçava, m’abraçava
quan era allà fora.
Mon pare, mon pare,
li agradava, oh, li agradava.
A algú li importa?
 
Enteneu en què m’he convertit,
no era la meva intenció
I la gent arreu es pensa
que soc millor del que soc.
 
Però us enyoro, us enyoro,
perquè m’agradava
perquè m’agradava quan era allà fora.
Ho sabeu això? Ho sabeu?
No em vau trobar?
No vau trobar. A algú li importa?
 
Infelicitat
on eres quan era jove
i tot se’ns en fotia,
perquè ens van criar
per viure divertint-nos
i prendre to el que poguéssim
 
Ma mare, la mama,
m’abraçava, m’abraçava
quan era allà fora.
Mon pare, mon pare,
li agradava, oh, li agradava.
A algú li importa?

Foto: Facebook Dolores O’Riordan

 

Ode To My Family
 
Understand the things I say
Don’t turn away from me,
‘Cause I’ve spent half my life out there
You wouldn’t disagree.
 
Do you see me? Do you see?
Do you like me?
Do you like me standing there?
Do you notice? Do you know?
Do you see me?
Do you see me? Does anyone care?
 
Unhappiness
Where’s when I was young,
And we didn’t give a damn,
‘Cause we were raised,
To see life as fun
And take it if we can.
 
My mother, my mom,
She hold me, she hold me
When I was out there.
My father, my father,
He liked me, oh, he liked me.
Does anyone care?
 
Understand what I’ve become,
It wasn’t my design.
And people everywhere think something
Better than I am.
 
But I miss you, I miss,
‘Cause I liked it,
‘Cause I liked it when I was out there.
Do you know this? Do you know
You did not find me?
You did not find. Does anyone care?
 
Unhappiness
Where’s when I was young,
And we didn’t give a damn,
‘Cause we were raised,
To see life as fun
And take it if we can.
 
My mother, my mom,
She hold me, she hold me
When I was out there.
My father, my father,
He liked me, oh, he liked me.
Does anyone care?
 
Dolores O’Riordan & Noel Hogan (1994)

Nou comentari

El Boig per tu en piano
Estrenem una de les versions amb què Joan-Pau Chaves homenatja himnes catalans
Més entrades...
La mutació desitjada
El CaixaForum presenta una exposició d'art contemporani per pensar noves maneres de viure
Més entrades...