Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
després a la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagès!
I a l’hora de berenar
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer amb el morro empastifat.
Cap al tard havíem de parar
de jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrere lligat
petaner i sempre a l’aguait de no ser apedregat,
i després d’haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.
Anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
El diumenge missa puntual
tocava diana l’àvia sempre cantant
em mudava des del llit estant
després d’un bon cossi de llet sempre cremant.
El campanar deia clar
segons ella: “Veniu mudats”
i després m’arriava, això sí, ben encoloniat.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada,
però què seria d’aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia gola avall.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
Foto: Facebook Els Pets
