Com parlen les mans

El recurs fotogràfic de les mans ja fa molt de temps que s’utilitza per documentar entrevistes de molts tipus. Vaig començar a retratar-les a l’època que acompanyava Pere Aragonès: el seu equip de comunicació m’havia comentat que buscaven projectar un perfil presidenciable i alhora denotar proximitat. Viure’l diàriament feia que el meu ull comencés a buscar mil i un detalls, angles, situacions per trobar algun element que pogués ser destacable del projecte. Això i una conversa amb en Xavier Antich, en què feia èmfasi de com havia capturat la seva gestualitat, em van fer apropar encara molt més l’ull a les mans de tota la gent que he pogut fotografiar fins ara.

En les mans he descobert una segona presentació de les persones, ungles ben tallades, pintades, dits gruixuts, mans fines, venes més marcades i sobretot postures, infinites postures que en el dia a dia poden quedar molt amagades. La gesticulació davant d’un faristol al Parlament, la tranquil·litat d’un despatx en intimitat, un post dinar, una xerrada distesa, músics preparant o tocant els seus instruments en un assaig. Les mans són una segona cara, un reflex encara més sincer que la cara.

1. Jenn Díaz.