Pau Casals: «I’m a Catalan»

La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau

Arxivat a: Pau Casals, El piano

Pau Casals i Defilló va néixer al Vendrell el 29 de desembre del 1876 i va morir a San Juan (Puerto Rico) el 22 d’octubre del 1973. El violoncel·lista, director d’orquestra i compositor és un símbol de la pau i de la llibertat arreu del món. El 24 d’octubre del 1971 va rebre la Medalla de la Pau de l’ONU. Per a ell va ser tota una sorpresa, ja que hi era per dirigir-ne l’orquestra. Per tant, el discurs que escoltem i llegim va ser improvisat. El recordem revivint-lo i emocionant-nos amb El cant dels ocells.


Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Per això les Nacions Unides, que treballen per l’ideal de la pau, estan al meu cor. Disculpeu-me per prendre el vostre temps, però deixeu-me dir una cosa. Sóc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic, molt abans que Anglaterra. I a Catalunya hi va haver l’inici de les nacions unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle onzè es van trobar en una ciutat de França –que aleshores pertanyia a Catalunya– per parlar de la pau. Al segle XI A favor de la pau al món i en contra de la guerra i de la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya. Estic molt content i emocionat de ser aquí.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.



Pau Casals toca El cant dels ocells a La Casa Blanca el 13 de novembre del 1961:

 

Comentaris

    Emocio immense Gener 3, 2020 7:03 pm
    Quand em mori la vull sentir al meu enterrament
    Templris Gener 2, 2020 7:58 pm
    Tinc a les meves mans “El Llibre” del filòsof i ara sento la mùsica del mestre...dos genis...que amb el sufriment humà al centre dels seus pensaments....pell de gallina als braços i llàgrimes als ulls!!!
    Mariona.M.R Desembre 31, 2019 12:46 pm
    "Vaig sentir música en mi i em vaig dedicar a servir-la..." Pau Casals Si cadascú de nosaltres dediqués la vida a allò que l apassiona i pel que veritablament tenim un do, gaudiríem de cadascun dels dies de la nostra vida!!
    Margarida Jansà Desembre 29, 2019 9:58 pm
    Cada vegada q llegeixo i escolto les paraules d’en Pau Casals m’emociono. Amb més personatges així, el mon fora millor.

Nou comentari

Strangers in the Night
And ever since that night/ We've been together/ Lovers at first sight/ In love forever
Més entrades...