Pau Casals: «I’m a Catalan»

La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau

Arxivat a: Pau Casals, El piano

Pau Casals i Defilló va néixer al Vendrell el 29 de desembre del 1876 i va morir a San Juan (Puerto Rico) el 22 d’octubre del 1973. El violoncel·lista, director d’orquestra i compositor és un símbol de la pau i de la llibertat arreu del món. El 24 d’octubre del 1971 va rebre la Medalla de la Pau de l’ONU. Per a ell va ser tota una sorpresa, ja que hi era per dirigir-ne l’orquestra. Per tant, el discurs que escoltem i llegim va ser improvisat. El recordem revivint-lo i emocionant-nos amb El cant dels ocells.


Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare –una dona excepcional, genial–, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Per això les Nacions Unides, que treballen per l’ideal de la pau, estan al meu cor. Disculpeu-me per prendre el vostre temps, però deixeu-me dir una cosa. Sóc català. Catalunya és avui una regió d’Espanya. Però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic, molt abans que Anglaterra. I a Catalunya hi va haver l’inici de les nacions unides. Totes les autoritats de Catalunya al segle onzè es van trobar en una ciutat de França –que aleshores pertanyia a Catalunya– per parlar de la pau. Al segle XI A favor de la pau al món i en contra de la guerra i de la inhumanitat de les guerres. Això era Catalunya. Estic molt content i emocionat de ser aquí.

Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: “Peace, Peace, Peace” (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya.



Pau Casals toca «El cant dels ocells» a La Casa Blanca el 13 de novembre del 1961:

 

Comentaris

    Lidia serra ros Setembre 21, 2017 5:25 pm
    Quin mont més meravellós hauriem tingut, si totes les persones d'aquest mont de la raça que siguin ens asemblesim amb el gran mestre *PAU CASALS* *Una molt bona persona*
    Dionisia. Octubre 22, 2020 4:19 pm
    Admirem el seu art i agraïm-li la coherència entre les seves idees i els seus actes!!! Un català universal que ens honora!
    Jaume Garriga Pascual Octubre 23, 2020 10:31 am
    M ' he emocionat. Tinc 63 anys i vaig veure la cerimonia a TV1.Tinc a un armari un disc de vinil del concert i desconxia alguns fets.John F Kennedy visitava El Mestre cada vegada que anavava a Puerto Rico.Tanmateix les administraciond de Kenned i Johnson varen continuar donsnt suport a la Dictadur?del General Frsnco.Soc Llicenciat en Matematiques pet la UAB i he llegitbt molts llibres sobre Historia. I
    AnònimRoser Palarea i Gil Octubre 23, 2020 12:05 pm
    El gran mestre Pau Casals tenia una gran esperança amb la ONU. Tal vegada hagués estat així... Ara ens sembla que no es reuneixen per fer un món on regni la Pau. Ho desitgem i esperem que arribi a ser així un dia... proper.
    Marc Sorribes Octubre 29, 2020 8:56 pm
    Avui dia encara fa estremir aquest petit discurs que va pronunciar en Pau Casals. Va dir moltes veritats, malgrat que ja era un home d´una edat avançada no va perdre els seus orígens. Recordem que era l´any 1971. Tot i tenint aquesta edat encara feia algun i altre concert com els de Prada de Conflent. Un home amb una vitalitat extraordinària, defensor dels drets humans i, per cert, un gran músic. Només cal sentir Sant Martí del Canigó interpretat per moltes cobles de sardanes. Veiem que s´emociona al final, i em deixo alguna cosa més de les moltes que podria comentar. El més important és que la pau ha de ser el motor primordial en tota societat.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...