Maurice Ravel va néixer a Ziburu, Iparralde, el 7 de març de 1875 i va morir a París el 28 de desembre de 1937. Va ser pianista, director d’orquestra i compositor, un dels més coneguts i reconeguts de França. A Ravel, com al seu compatriota i amic Claude Debussy, se’l relaciona amb l’impressionisme musical, malgrat que cap dels dos va voler mai ser inclòs sota aquesta etiqueta. Més enllà del seu cèlebre Boléro, una de les seves composicions més conegudes i interpretades és aquesta Pavane pour une enfante défunte (Pavana per a una infanta difunta), una peça que va escriure el 1899 mentre estudiava composició al Conservatori de París amb Gabriel Fauré. Maurice Ravel hi evoca una escena històricament inconcreta i nostàlgica en què una princesa espanyola balla a la cort una pavana, una dansa lenta i d’estil processional molt de moda a l’Europa del segle XVI. L’escoltem en la versió per a orquestra, escrita pel mateix Ravel el 1900, i en la versió original per a piano. Les interpreten, respectivament, l’Orquestra Nacional de França sota la batuta de Dalia Stasevska, i el mateix Maurice Ravel.
