Pedres

Ens resistim a ser un sediment/ i ens hem tornat més forts

Arxivat a: Mazoni, El piano


Quantes coses més han de passar
per fer caure el tel dels nostres ulls,
per despullar-nos de l’orgull
i saber el que som de veritat.

Poc a poc ens hem acostumat a no dir res
i el desconsol va penetrant com un ganivet.

Estem en mans d’il·luminats en la foscor,
traficants de la legalitat.
Estem en mans d’il·luminats en la foscor,
proxenetes de la impunitat.

Saps que no podem estar callats ni un segon més
perquè la corda es va tensant
i ens crema la pell.

Com totes les pedres d’aquest riu,
a força d’anar a contracorrent
ens resistim a ser un sediment
i ens hem tornat més forts.

Com totes les pedres del camí,
el temps ens ha canviat lentament.
Els riures que mostràvem innocents
són fulles de tardor,
són fulles de tardor.

Com totes les pedres d’aquest riu,
a força d’anar a contracorrent
ens resistim a ser un sediment
i ens hem tornat més forts.

Com totes les pedres del camí,
el temps ens ha canviat lentament.
Els riures que mostràvem innocents
són fulles de tardor,
són fulles de tardor,
són fulles de tardor.

Nou comentari

Manuel Forcano
I dins el pit / el vol d'un ocell a qui ha defallit sota les ales / l'aire
Més entrades...